afamar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'affamer, faire souffrir de la faim'

MarcGHP 11,61: Non sia lauzenia plata / cell qe sa mainad' afama.

GirBornS 39,31: E pero res non m'afama / Tant com s'amors, ni no·m pais; / C'el maltrag, que·m desazona, / Maigrezisc e pueis engrais.

GaucFaidM 15,17: Que la su' amors m'afama, / que·m ten pres e m'aliama

DonPrM 1687: afams – a fame constringas

1375Pans3 sans contexte

b. 'rendre avide'

RaimMirT 17,41: Mas lo dessirers m'aflama [var. m'afama] / E·s vai chascun jorn doblan

2. v. tr. indir.

a. de [+ inf.] 'être avide de'

FlamG 1951: … pot vezer ni remirar, / de lai on s'assis al manjar, / la tor on es so que tant ama. / On plus manja e plus afama / de venir lai on sos cors es.

3. v. intr.

'avoir faim'

GlossLat2P 71: Affamar, fameo, exurio